Per a molts manresans, un d'aquests indrets és l'antiga escola Pare Algué, situada a la cantonada del carrer de Mossèn Jacint Verdaguer amb la carretera del Pont de Vilomara. Durant gairebé seixanta anys, aquell edifici va veure passar generacions d'infants. Però abans d'omplir-se de llibres, pissarres i veus infantils, les seves parets havien conegut una realitat ben diferent.

Quan una fàbrica es va convertir en escola

Ens traslladem a la Manresa dels anys trenta, una ciutat marcada per la indústria tèxtil i immersa en una època de grans transformacions socials. En plena Segona República, l'Ajuntament impulsava la creació de noves escoles per facilitar l'accés a l'educació.

L'any 1933, una antiga fàbrica tèxtil propietat d'Antoni Clotet, situada a l'aleshores anomenat carrer dels Docs, va trobar una nova funció. La nau industrial i la torre de l'amo es van adaptar per acollir set aules i un parvulari, amb capacitat per a uns 400 alumnes.

El 15 d'abril de 1933, l'alcalde Francesc Marcet inaugurava el Grup Escolar Bonavista. On abans hi havia hagut activitat industrial, ara hi entrarien nens i nenes amb ganes d'aprendre. Començava una història que marcaria la infància de moltes famílies manresanes.

Una escola en temps de guerra

Només tres anys després de la inauguració, l'esclat de la Guerra Civil, el 1936, va transformar la vida de la ciutat. Eren temps d'incertesa, de privacions i de por, en què les famílies intentaven mantenir una certa normalitat enmig de les dificultats.

Malgrat aquell context, l'escola Bonavista va continuar formant part de la xarxa educativa de Manresa. L'any 1938 encara acollia centenars d'infants, una mostra de la importància de mantenir l'ensenyament fins i tot en els moments més difícils.

Amb el final de la guerra, el 1939, també van arribar canvis a les aules. El règim franquista va substituir el nom de Bonavista pel de Padre Algué, en homenatge al jesuïta manresà Josep Algué i Sanllehí, reconegut pels seus estudis d'astronomia, meteorologia i sismologia.

Començava una nova etapa, marcada per la postguerra i per un model educatiu molt diferent del que s'havia impulsat durant la República.

Els records d'una altra època

Les antigues escoles Pare Algué van ser molt més que un lloc on aprendre. Per a molts infants, aquelles aules representaven les primeres amistats, els jocs, els deures i els petits descobriments de cada dia.

Entre els testimonis que han arribat fins avui hi ha el de Lluís Soldevila i Mominó, que va començar a estudiar-hi el curs 1939-1940. En les seves memòries recorda com ell i el seu germà anaven a l'escola des de les Escodines, en una època en què els carros circulaven habitualment per la carretera i la seva mare es preocupava pels perills del trajecte.

Records senzills que ens apropen a una Manresa molt diferent de l'actual, quan la vida de les famílies obreres estava marcada per les dificultats de la postguerra.

Amb els anys, el centre també va esdevenir un espai de convivència i d'activitats culturals. Durant el curs 1967-1968 es va crear una tuna escolar mixta, formada per nens i nenes que participaven en actuacions musicals. També va néixer l'associació Amics del Pare Algué, vinculada a la comunitat educativa.

Les fotografies d'aquelles dècades, amb els alumnes davant de l'escola, són avui petites finestres obertes al passat.

Un edifici que va deixar pas a una nova etapa

Tot i que les instal·lacions no havien estat concebudes per a l'ensenyament, l'antiga fàbrica va acollir l'activitat escolar durant gairebé sis dècades. Amb el pas del temps, les necessitats educatives van canviar i es va fer necessari disposar d'un equipament més adequat.

L'any 1990, l'escola es va traslladar a un edifici de nova construcció, també al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. El nou centre va ser inaugurat oficialment el 10 de novembre pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, coincidint amb la commemoració del Mil·lenari de Manresa.

Aquell trasllat posava fi a una etapa, però no a la història de l'escola. El Pare Algué continuava endavant, aquesta vegada en unes instal·lacions pensades especialment per als infants.

Avui, més de noranta anys després dels seus inicis, l'escola continua formant part de la vida educativa de Manresa.

Perquè hi ha edificis que es recorden per la seva arquitectura i d'altres que perduren gràcies a les persones que els van donar vida. L'antiga escola Pare Algué és un d'aquests llocs que, més enllà de les seves parets, continuen vius en els records de generacions de manresans.